«Un viatge de mil milles comença amb el primer pas.
Lao-Tsé
A la mateixa web, descarregable, podeu disposar del dossier, «L’expressivitat del Jo», activitat adreçada als diferents contextos educatius, més enllà de l’aula pròpiament. Diferents llenguatges expressius i artístics procurant una alternança creativa i personal.
El passat 10 d’abril, oferia una formació a la seu de la FECC, al voltant de la música i els diferents llenguatges pastorals i d’apropament a la interioritat. Recentment, he començat a escriure petits mantres adreçats als infants. Una vegada finalitzat el material, en procuraré un dossier orientatiu i de suport.
Creixent la tasca llaminera, quant a la creació de poesies adreçades als infants i educadors/es. Adjunto mostres de les darreres. El passat 27 d’abril, vaig poder facilitar una activitat combinada de poesia, contes, i cançons, a l’escola ZER «El Segrià». Tota una grata experiència que voldria ramificar en un futur.
«Es pon el sol,
com un suau gol, rodolant.
Marxa la llum,
però tot el cel, segueix daurant…
Ensumo el perfum,
d’un maig de flors,
i ocells cantant…»
Hi havia una flor,
dubtosa de «ser»
Passava un tro,
fugisser.
«Heus aquí el meu so».
BARRRAPUMMMMM
Sóc esclat, pluja, i mullader.
I tu, preciosa flor?
Jo visc al prat,
i ben aviat, m’obriré…»
Àmbit biblioteques. Content del reguitzell d’hores del conte que he pogut compartir durant els darrers mesos, i especialment destacable la presentació de «Petit arbre» (Jenny Bowers) activitat adreçada als infants entre 0 i 3 anys.
Dimarts 30 d’abril,a la seu del IEC (Institut d’Estudis Catalans) vam tenir la fortuna de recollir el diploma de «Menció honorífica» per l’aportació al treball «El bufó que va haver de marxar de palau». Projecte de consciència emocional i creixement personal (Premis Sant Jordi 2019) compartit en clau d’equip, amb les companyes i amigues Roser Blázquez (autora del llibre) Isabel Serra, i Núria Trullà. Fascinat de tanta vàlua i desig d’acréixer. Un veritable goig. Molta gratitud.
Malauradament vigent, «Gira la clau» (amb la col·laboració del cantautor Cesk Freixas)
L’imaginari d’un infant que relata l’enyorança del pare absent. Vull dedicar aquesta cançó a totes les persones que han patit, i pateixen, el dolor que prové de l’absència de qui ha estat, irremeiablement, i injustament, «pres». Per la Llibertat dels presos polítics i les persones exiliades. Per la Llibertat dels pobles i el seu dret a l’autodeterminació.»
https://www.youtube.com/watch?
Bon darrer tram i traç de curs,
Moltes gràcies,
Abraçades,
Raül