A tots els infants del món, d’arreu…
A les vostres alçades, canviants com rius meravellosos, dir-vos que “Tot anirà BÉ”, seria l’expressió més allunyada de la vostra essència, amarada de veritat. Potser us podriem dir que “Tot anirà d’aquella de les maneres…” o que senzillament, l’arc de Sant Martí, és més lluny del que ens pensàvem, però que encara i sent així, continuem i continuarem caminant vers els colors. No fer-ho, seria negar-vos l’Esperança, com esquinçar les ales dels ocells que ens deleiten tants matins.
És ben sabut que sou com esponges amb radars lliscant amb la lleugeresa dels estels, i que la vostra condició d’infants, no us evadeix de conèixer les ràfegues d’aquesta ventada que s’ha endut, també, persones.
Perquè sou infants, i és aquest precís preciós el que ens col·loca ben a prop de la nitidesa dels mots, per dir-vos que “Tot no anirà BÉ”, però que “Ens en sortirem” i posats a sortir-ne, valdrà la pena que ho fem per una porta immensa, que encara no ha obert mai ningú, i que a la vegada, serà l’entrada d’un nou esdevenir.
– Haurem après que la natura és una alenada increïble, però delicada, i que respirant amb ella, acompassadament, l’estimem.
– Que una pantalla pot deixar entreveure, però mai VEURE del cert…
– Que una llar no la fan els mobles, ni les bigues, ni els tamborets… sinó la calidesa de les persones que l’habiten.
– Que les emoticones enlluernen, però que les abraçades i els petons, guareixen de veritat.
– Que els esquemes ens serveixen per estudiar, però que de vegades es trenquen, i de les miques en poden néixer noves llavors.
– Que els veritables superherois i superheroïnes difícilment apareixen a les televisions. No volen pel cel, ni disparen llums, però tenen els ulls plens d’estrelles, i els cors a vessar d’amor i cura.
– I que vosaltres, nens i nenes, sou la riquesa més gran que podem anhelar, i la saviesa que ens esguarda, quan declina la llum del sol…
Raül
Il·lustració: Valentí Gubianas
