Posem un peu al desembre, deixant petjada i lluminositat al camí, d’Advent.
Uns versos llaminers per vosaltres (Poesia adreçada als infants i educadors/es d’arreu)
Abraçades,
Ben vostre,
Raül
Temps de borrallons
“Doble de mitjons,
i roig el nas.
Temps de borrallons,
i el «lleuger», d’un pas.
Posem-nos el barret,
i cantem-li al sol solet,
que no oblidi la capa,
que cada dia fa més fred!
Que les teulades són gebrades,
I les muntanyes, regalades.
Els llantions a les finestres,
i els Bons desitjos, les Bones Festes…
Que les bufandes ens abriguin,
amb llaços plens d’aquella PAU,
i que aquest Nadal, també somriguin,
tots els qui cerquen, coixí més suau…”
El “show” nadalenc
Que l’avet es tiri un pet,
i el caganer s’ompli de boles.
Que la mula, amb patinet,
voli entre estels, i a totes hores.
Que Sant Josep es marqui un «dance»,
i que la Verge somii truites.
Pare Nadal, deixi estar els rens,
i faci dieta… potser de fruites?
I que el bou, faci un ou,
i que l’àngel trenqui aigües,
que els Reis Mags portin paraigües,
i les pastores… l’enrenoooou!
I fins aquí, tot aquest «show».
L’estrella dubtosa
Hi ha una estrella,
empesa pel vent.
Cap camí prou convincent,
i giiiiiiiira i regira,
com una baldufa,
segons l’aire que bufa,
diu llevant, o diu ponent
Ella brilla amb la seva dansa,
i poc es cansa,
perquè mai perd,
el seu lluent…
Imatge: vk.com