“Sento, i em puc permetre escoltar, cants d’ocells desproveïts d’humans. Veig el cap d’un xiprer a la vora d’un núvol dissipat de blanc.
La flama de l’espelma és quieta com el mateix xiprer, i un avió dibuixa la darrera línia d’un pentagrama, al cel. Blau.
Comprenc que la música belluga dins, com un virus que encén les llums foses. Sóc a la tornada del full, ple de cançons.”
Des de la quietud que realça la vivesa, s’aturen les coses però reneix quelcom, profund i valuós.
Compareteixo, versos/contes llaminers (Poesia infantil adreçada als infants i educadors/es d’arreu)
“COMPARTIR.
L’ombra del pi.
Un tall de meló.
Un tros de coixí.
Un pam de balcó.
La llum del matí,
i el nostre horitzó»
Tot anirà BÉ.
“Hi havia una vegada un virus molt “vampirus”, que admirava les corones, esveltes i rodones.
La seva coroneta era una minúscula lletra “o”, i amb ella, arreu conqueria, sense cap rastre, sense cap SO.
Fins que una puça, perdudament, se’n va enamorar.
– Jo en faig dos com tu, però si ho creus oportú… amb mi et voldries casar¿?
I vermell com un pebrot, el virus digué SI, i van viure dins d’un pot, de caramels d’un dolç ben fi…
Sense corones, luxúries, ni reialeses, doncs de tot això en van dir foteses…
I l’amor fou pur, intens, i creixent, com la filla que naixia, d’un color ben resplendent.
Era la Purpurina, delicada ballarina, airosa i lliure, com el vent…”
«Cel, i enllà.
Als pòmuls, la primavera.
I als llavis un vers, que em fa volar.
Com l’oreneta, que del planeta, coneix l’anhel,
doncs se’n fa un tip, de viatjar.
És temps de mel,
de papallones,
i de brotar.
Com l’ametller,
que ho fa en silenci…
Dolç perfum, dolça flor,
Cel, i enllà.»
Raül
Abraçades i cura,
(Imatge: seralegria.blogspot.com)
