EL BOLET FREDOLIC
RELLISCA LA FULLA I BALLA,
UN VALSET.
UN DOS TRES, I UN DOS TRES, JA! I…
CAU DAMUNT D’UN BOLET.
– SI ET PLAU D’ABRIGAR-ME UNA MICA¿?
COMENÇA A FER FRED…
En Marrameu i la Castanyera
- Marrameu, fa estona que no t’escolto miolar…
– Castanyera, si em permets, m’acabaré el meu entrepà.
– De llonganissa?
– No. De bacallà. Que és més bo, i més sa.
– I al capvespre, què farem?
– Podriem anar a ballar! Tinc unes faldilles de campana, que encara haig d’estrenar!
– Doncs que soni la música! I les castanyes, a repicar!
La Castanyera i en Marrameu
A viva veu, diu en Marrameu.
– Castanyera, te’n vas? A peu?
- Si, a la plaça de la ciutat, que allà, tothom em veu.
– Però, i si plou? Hi ha un núvol gros, com un bou!
– Doncs em mullaré el terrat, i així les idees, s’hauran refrescat;)
– Però, i si fa vent?
– Doncs podré balancejar-me, talment, com un vals lent…
– I si fa fred?
– Doncs amb tota la seva esplendor, em tiraré un pet, i després em posaré un barret, que això ho vaig aprendre del sol, el sol solet…
Il·lustració: mamarecicla.blogspot.com.es
Feliç setmana i represa.
https://deversosllaminers.blogspot.com/