«Perquè pugui sorgir el possible, cal intentar una vegada i una altra l’impossible»
(Hermann Hesse)
Va ser el 19 d’octubre. Al Santuari de la Cova de Manresa, facilitava una formació d’apropament a la Interioritat, a través dels diferents llenguatges artístics i expressius. Tota una experiència que em va fascinar, i que a la vegada m’evoca a continuar cercant camins d’arribada al nucli profund i lluminós, des d’on puc “Estimar i servir” més i millor.
31 octubre. Un dia d’aquells per no oblidar. Frenètic, però quin goig:)
De matí, amb els alumnes i educadors/es de les escoles ZER l’Horta de Lleida, fent volar la poesia, la llaminera de versos, en forma de taller amb les diferents etapes. Vaig gaudir moltíssim de tanta creativitat emergent. L’acollida, de 10. Ben vostre sempre. A la tarda, cap a la meva escola, FEDAC Cerdanyola. Arribava la Maria Castanyera i els infants la van rebre amb cançons i aquella màgia que es copsa arreu, perquè aflora certa i bonica. Quina tarda més preciosa.
Dissabte 4 de novembre (Santpedor) a la Plaça on encara “repica” el mateix Timbaler del Bruc, col·locava el faristol lila, amb imatges que adornaven un nou conte de tardor. L’embolcall, la fira d’intercanvi. Va ser una matinal entranyable i amb retrobades molt sentides:)
Després d’uns quants anys, el dia 11 de l’onze, ho vam fer. Remendaos en essència ens retrobavem a “La Gallifa” (Sant Joan de Vilatorrada) per compartir un petit passatge del concert que va oferir Antonio el Remendao. Va ser una nit divertida i especialment emotiva. Quins vincles més profunds, i quina petjada tan repleta de bons moments. Molta gratitud.
“La Corneta Riallera” va tornar a ser coixí musical. Aquesta vegada, a l’exposició que va oferir l’artista Esteve Navarrete a la sala “Marifemarco” de Barcelona. L’esdeveniment va tenir lloc el 17 novembre, i el teixit humà que omplia la sala era, senzillament, una delícia. Molt contents de formar-ne part.
Represa de “Bufanúvols”, el passat 18 novembre a Castellar del Vallès (trobada d’esplais) Curiosa sensació, doncs cada vegada que “rebufo” els núvols, aquests mateixos adopten noves formes i matisos. En aquesta ocasió, acompanyava amb les tecles del piano. Un veritable plaer compartit.
26 novembre, l’Estany. Coincidint amb altres actes al voltant del 25N. Vaig aportar un conte ple de petits relats, alternant dinàmiques i cançons. Biografies de dones rebels i extraordinàries. Amb elles, posem punt i seguit al mes de novembre, per començar a trepitjar la gèlida arribada d’un hivern a vessar d’il·lusions i esperança.
Sempre ben vostre,
Abraçades,
Raül
(Imatge: Borja Olalla)
