De camí al caient de la nuesa, m’aturo al caient del semàfor mai verd.
Pessigolles a la panxa. Cap llosa, i encara menys cap tap. Sóc riu! Som ric…
Trepitjo el Kursaal i admiro el “vestit” descosit d’un escenari de luxe amb llums arreu i cadires voladores i boles en cascada reposant tènues damunt tres quarts de cua i reflex piano. Roser Ollé Simó tot això és meravella teva.
Carles Litus Tatjé Isart i la rialla que em transita, reconfortant. L’home de la mitja bateria, el cap pelat, i el cor desbordant de bondat. Sota la tapa llarga, et veig, i l’angle és perfecte. No et moguis!
Aigua?
Toni Romero Sanchez al creixent de la templança i la saviesa. Ferm, inspirador, amic i arcada sostinguda.
Jordi Huerta Giralt apareix talment com el FAR. Enlluerna l’escenari i la llum es fa irradiant.
L’abraçada trampolí d’en Joan Lluis Sagués Alvarez i el blau dels seus mots. Mirada acollida i reconvertida en cançó. Fa major.
Estripant les cordes d’un violí ardent de passió i crida. Rauxa en manifest. Marc Badia Casado a l’excel·lència.
Daniel Vera i el refilar d’una solitària melòdica/melodia. Elegància, puresa, i talent en estat latent. Seu i vola, i tots nosaltres amb ell com un estol gran.
Anna Gangonells Simon. Serenitat, rostre, quelcom angelical. Amistat en descoberta. Porta oberta… i lleuger repòs. Bols.
Nàcari Palacios i la dansa de les gotes. Refrescant i bell el traç. “Roselles decoren l’univers, del teu misteri, em perds… “
Elclub Cançó, coixí, detall, família, escalf. Presència.
Kursaal (Pere, Albert, Josep M…) accessibles i professionals.
Casafont Records. El segell de les nostres ales. (Ramon Pujol i Sergi Torricelli)
Marta Genis i el seu encís vist a la portada de la proximitat, del disc pinzellada…
Nyanyo. Ben teu.
A totes les persones, grata companyia i públic assistent. Immens. Raó de ser, raó de fer, SENTIT i INFINIT.
A tots/es. GRÀCIES i fins sempre.
www.facebook.com/rabeneitez
Raül
