El curs de les onades, pinzells en vertical, i la balança que ja no decanta, sinó que declina, sovint, amb la pesantor de la justícia feta pols.
Sota el coixí, cada nit, el rastreig de la mà oberta. L’espelma, boca closa, transfigura l’esperança nua, a voltes, al ras.
Bufes, o potser esbufegues, de tanta cruïlla, però sempre t’espera un faristol, el viatge d’un cargol, o senzillament el passatge d’una melodia mai dita. El gir de la dansa al finestral, l’infant que s’embarbussa de tanta saviesa, el got ple de mar, i la poesia feta sal, al sol, i al salt… Un escenari amb gust de llar, i la lleugeresa del calendari al reflex vaivé del mirall que et retroba amb l’instant. L’únic.
Temps d’estiu i respir. Gratitud sentida de tanta vivència aquest curs.
Web temporalment aquietada. Renovem continguts, propostes, i altres
GRÂCIES a tots/es
Fins ben aviat.
Feliç estiu.
Abraçades,
Raül
