«La realitat humana queda en suspens tot esperant que l’ésser humà acabi de fer-la néixer»
(José Antonio Marina)
L’Estel VE BÉ i ens trobem enmig de bells auguris, i feliçment acompanyats.
La realitat en suspens que apunta Jose Antonio Marina m’evoca a replantejar-me, en profunditat, la tasca creativa que em mou. I belluguen noves inquietuds, sempre de la mà d’una Esperança creixent però lluny de la placidesa. És moment de llegir les entre línies d’aquesta nova petjada existencial. Entretant, procurem no ser trepitjats, sinó romandre tossudament alçats.
Amorosos, també.
Capítol proper, l’Estel que ve…
«Si és un SOL,
que sigui per BRILLAR,
perquè a un de SOL,
no li escau de governar.
Fan falta veus, orelles, i opinions,
que volin LLIURES, les expressions,
sense haver-les d’empresonar.
VISCA la LLIBERTAT, i A CAMINAR!»
Abraçades,
Raül
