Papallones i bombolles (Un conte de distàncies…)

“Vet aquí que una papallona sobrevolava la pica de rentar els plats.
Per sorpresa, una petita ràfega de vent mestral, feu giravoltar l’insecte fins trobar-se mig remullada entre una tassa de cafè i un bol de cereals.
La papallona no podia perdre el nord, perquè mai l’havia tingut clar, però val a dir que s’espantà molt, i va arribar a pensar, que la seva vida acabaria allà, enmig d’aquell bassal ple d’estris i sabó, i engolida per un forat irremeiablement proper.
Però aleshores, de la mateixa aigua, començaren a aflorar un reguitzell de bombolles de sabó, direcció, enlaire.
Admirada, i amb un lleuger sense voler, les ales de la papallona recuperaven el vaivé oblidat.
Ella també s’enfilava, seguint de ben a prop, la columneta de petites bombolletes alçades.
Lluny de la pica, i vorejant de nou les flors, altres papallones s’afegien a la desfilada, i així jugaven juntes i desplegades.
Bombolles damunt les ales de les papallones. Es divertien fent volada.
Papallones lliscant damunt de les bombolles. Jugaven als tobogans.
Al cap d’un temps, van descobrir que unes i altres tenien quelcom en comú, malgrat ser, feliçment diferents. La bellesa de les seves paletes de colors…
Reunides en assemblea, van coincidir amb la certesa que jugant tan atapeïdes unes amb les altres, poc podien apreciar l’encant dels colors, pigments, i traços.
I des d’aquell mateix dia, van decidir, conjuntament, que jugarien guardant aquella distància justa i curosa, que les feia sentir a prop, i a la vegada, naturalment boniques.”