A les dotze hem participat d’un silenci molt ple. Ple de condemna, ple de dolor, de ràbia, i com no, d’incomprensió. S’entrellacen moltes sensibilitats que desemboquen en un sola inquietud, la PAU. Què podem fer i el com és qüestió d’un discerniment individual, però al mateix temps i sobretot, col·lectiu. De tots, i de tothom. El discurs catastrofista basat en el pànic, el terror, i l’amenaça, no pot fer taponar l’única lluita que de veritat ens val la pena, la pau duradora, la recerca i apreciació de la pròpia identitat, el respecte vers l’altre, i el sentit i sentiment altruista, com l’abraçada fraternal. Som aquí per fer-ho possible.
