“Comencem per l’actitud exterior… el gest, el somriure… totes aquestes petites coses, predisposen, ajuden a crear un clima. Després intentem, de debò, fer-ho de la millor manera possible; el to de veu, l’articulació, el contacte visual, la manera d’exposar el tema, la musicalitat d’algunes frases que haurem triat curosament…”
Carme Aymerich. 1966
Ben aviat la graella actualitzada amb totes les propostes de “A sol i serena”.
Avui cito del mateix Papa:
“Sortir de si mateix per unir-se als altres, fa bé. Tancar-se en sí mateix és tastar l’amarg verí de la immanència, i la humanitat hi sortirà perdent amb cada opció egoista que fem…”
Us presento “L’arbre que ensuma les flors”, una història d’amor entre un arbre i un lleó amb corbata. Homosexualitat i normalització.
L’arbre que ensuma les flors
L’arbre que ensuma les flors,
gran com una balena,
viu molt content perquè veu molts colors,
i poc coneix la pena…
L’arbre que ensuma les flors,
llarg com el riu de la plata
s’ha enamorat del perfum d’un lleó,
i de la seva corbata.
Ell l’espera allà al darrera
ensuma totes les il·lusions,
i és que un dia sabeu hi havia
un arbre que estimava un lleó.
L’arbre que ensuma les flors
verd i daurat quan li toca,
viu molt tranquil perquè sap que a algun lloc…
l’amor sempre, l’amor sempre, l’amor sempre truca a la porta.
Molt content d’haver pogut passejar per Vic (MMVV) i impregnar-me de tantes propostes musicals i escèniques que t’ajuden a obrir obrir i obrir… motivació en alça i desig de compartir. Un gust també poder oferir algunes cançons amb el piano a l’espai professional del MMVV.
Recordo primeres dates presentant les quatre llunes: 4 d’octubre a Manresa, i 17 d’octubre també a Manresa.
Us comparteixo aquest esdeveniment a l’Espígol. Som-hi valents!