Raül Benéitez Casañas, Sabadell, 1978.
Des de ben petit, respiro música i més música pels llocs i les contrades, i em sento atret per les tecles blanquesnegres del piano, concretament del piano de la meva veïna, l’Elena. En una simfonia creixent i rica en matisos, les coses van passant…
Canto a la coral dels Barrufets i barrufoun bon nombre de melodies, si bé és veritat que no puc suportar el soroll de les motos i els espetecs dels petards.
M’enamoro (més o menys com tothom…)
Un dia, ja de més gran, enfilo la muntanya de Montserrat per passar-hi una bona temporada. Faig estada a l’Escolania, i conec la música en estat pur, i, entre moltes altres coses, conec també la gran humanitat i tendresa del P.Irineu Segarra, de qui conservo un record viu i preciós.
De forma gradual, paral·lela i efervescent, estudio la diplomatura de magisteri musical, i m’atreveixo amb els primers “tastets” de didàctica de la música, al mateix temps que desperta en mi certa inquietud per la pedagogia.
Procuro alternar escenaris i pràctica docent.
D’un temps ençà, deixo aflorar la creativitat, i, amb ella, un bon reguitzell de propostes, totes elles per ser viscudes i compartides